No amb els meus diners

Un altre cop hi ha moguda a l’entorn del nostre pobre sistema educatiu. D’una banda, tot el tema del vel, o mocador, de la nena de Girona. Sobre això no en diré res. Podeu trobar unes molt bones reflexions en el bloc d’Alexandre Figueres, tant sobre el tema del vel com sobre la necessària laïcitat a l’escola.

D’altra banda, l’institut de Barcelona que es nega a impartir l’assignatura d’Educació per la Ciutadania. Aquí sí que hi diré la meva.

[@more@]

Clar i català: això no s’hi val. El director del centre diu que no impartiran l’assignatura perquè “recull el dret dels pares a triar l’ideari del centre i el respecte a la Constitució”. En realitat, fan cas d’una recomanació de la Conferència Episcopal Espanyola. I jo dic: ens podem saltar la llei sempre que no ens sembli bé? Puc, per exemple, deixar de pagar a hisenda el 0’5239% perquè no vull assignar-lo ni a l’Església Catòlica ni tampoc a fins socials repartits per l’Estat per evitar que puguin arribar a la Fundació Francisco Franco si torna a guanyar el PP? Puc fer-ho? Oi que no?

Els pares tenen tot el dret a escollir la millor educació pels seus fills. D’acord. Ara bé, si estem parlant d’una escola concertada, com és el cas, que rep, per tant, diners públics, el mínim que se li ha d’exigir és que compleixi la llei. Jo no vull pagar amb els meus diners aquestes vel·leïtats.

Si no volen impartir l’assignatura d’Educació per la Ciutadania, el que s’ha de fer és retirar-los el concert. I punt. Ni cartes, ni recomanacions, ni hòsties. Si volen una educació privada, diferenciada de la resta d’escoles, que se la paguin. Que no ho facin amb els meus diners, cony!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.