No llegiu al lavabo

Segurament alguns de vosaltres teniu la mala costum de llegir al lavabo. Al vàter, de fet. Vaja, dic jo, perquè llegir mentre un es renta les mans, s’afaita o maquilla, segons el cas, ha de ser d’allò més incòmode.

[@more@]

A mi ja m’ho deia la mare: “nen, no llegeixis al lavabo”. No costa gaire d’imaginar que molt de cas no li feia. Ni li faig ara. En això i en altres coses, en realitat. I així em va, tot s’ha de dir. Però feu atenció, no ens desviem tant. Deia que no és bo llegir al lavabo.

Jo, innocent de mi, em pensava que es tractava d’una d’aquelles recomanacions de llarg recorregut. De l’estil de “menja verdures, que són molt sanes”; o bé “fes esport, que ja veuràs” (aquí un incís; el que he vist és un munt de gent lesionada amb això de l’esport i cap per estar-se massa estona estirat al sofà). En fi, recomanacions que no tenen una incidència immediata en la teva vida, sinó que són més aviat una amenaça difusa, allà a la llunyania. Si no menges verdures ets més propens a agafar tota mena de malalties, especialment càncers. Si no fas esport, el risc són els temes coronaris. I amb la lectura al lavabo, jo m’imaginava que la cosa anava més aviat per la via de les morenes. Que ben doloroses que han de ser, però mira, així com amenaça llunyana no fan gaire por, la veritat.

La trista i dura realitat s’ha fet ben present aquest matí. Mireu, la cosa ha anat així. Apretada. Lectura de còmic. La cosa es posa interessant. En el còmic, vull dir. Segueixo fins que el número de morts deixa d’incrementar-se; ha trigat a passar, això. Mentrestant, se m’ha adormit un peu. Ja passa. Deixo el còmic. M’aixeco com aquell qui res. Faig un pas.

Ai mare!

El peu, no és que estigués adormit, és que estava de viatge astral, com a mínim. No ha aguantat res. Regirada. I tant gran com sóc, cap a comptar les rajoles de ben a prop. M’agafo al que puc. La pica. Us havia dit que tenia una pica d’aquestes de vidre, que s’aguanten suspeses a la pared per un suport metàl·lic i un parell de tacos estratègicament posats? Bonica. Bonica de veritat. No gaire resistent, però. Ha vingut a fer-me companyia.

Resultat: vaig coix i hauré de perdre un matí de les vacances per tornar a penjar la pica. Així que ja ho sabeu: nens i nenes, no llegiu al lavabo, que és perillós. I no parlo de les morenes.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: No llegiu al lavabo

  1. déu ni dor!
    Ahir, a la ràdio em va fer gràcia un joc de paraules que vaig sentir: “hi ha llibres de capçalera i llibres de cagalera”

  2. Mery Cherry, jeje, ja és això, ja 🙂

    Petjada ja et dic jo que no n’hi havia per menys!

Els comentaris estan tancats.