La vida és dura

Després de fer una visita pels blocs habituals, bé, de fet, pels que no fan vacances, he notat com un cert pessimisme en els darrers posts. Deu ser cosa de la calor, que no pot ser bona. Sigui com sigui, jo no vull seguir per aquest camí, així que us explicaré una anècdota que m’ha passat aquest migidia, mentre parava taula.

Ha estat el meu nen qui m’ha dit, tot seriós:

P. – La vida és molt dura.

El P. té 5 anys i és un nen feliç. O això em pensava jo fins avui mateix.

[@more@]

JJ. – Com dius? Per què ho dius això?

P. – Perquè s’han de recollir les joguiiines, s’ha d’endreçaaar, s’han de fer moltes cooooses.

Efectivament, estava recollint un joc de sobre la taula, tal com li havia manat jo feia just un instant.

Sí, la vida és dura. Ja és ben bé això. Només que cadascú ho viu a la seva manera.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: La vida és dura

  1. AhSe, sí, però sorprèn que se n’adonin tant aviat…

    Mery Cherry, igual que a la vida, tot depèn de com t’ho sàpigues agafar: un càstig o un aprenentatge.

  2. Lluna diu:

    Molt maco, el teu nen. M’ha fet somriure 🙂

  3. Petjada, sí, tens raó. La seva germana ja en monta algunes de bones…

    Lluna, amb això ja em dono per satisfet. Avui tindrà ració doble de xocolata, gràcies a tu!

  4. Lluna diu:

    D’acord, però dóna-li’n també a la seva germana, no fos cas que s’enfadés amb mi!!!

Els comentaris estan tancats.